Quan sentir es torna perillós: l’amor en un món que maquilla la veritat Vivim en un món estrany. Un món on sentir fa por, on mostrar emocions és quasi un acte de debilitat, i on enamorar-se s’ha convertit en un risc que pocs s’atreveixen a assumir. Les emocions, que abans eren brúixola i llenguatge, ara semblen una amenaça: poc productives, poc pràctiques, massa humanes per a una societat que glorifica el control. Hui, les relacions existixen sobretot darrere d’una pantalla.

Aquest Nadal, més que objectes, regalem moments. Una reflexió sobre el valor del temps, la calma i la presència que dura tot l’any.

Hi ha records que no fan soroll, però continuen parlant-nos. Són presències silencioses que ens recorden qui som, d’on venim i a qui hem estimat. Per a l’Eli, i per a tots els vincles que ens acompanyen fins i tot quan ja no hi són. Hi ha silencis que abracen. Silencis que no fan soroll, però que ho diuen tot. De vegades arriben sense avís: un perfum, una cançó, una llum que entra per la finestra i ens fa pensar en algú. El record és així — apareix com una onada suau, i ens r

Hi ha dies que comencen abans que clarege. Un peu fora del llit i ja tens la ment plena de llistes invisibles: esmorzars, motxilles, roba...

Pausa per a respirar Vivim en una societat que empeny a córrer. Tot ha de ser ràpid, productiu i visible. Però què passa quan el cos diu...

“M’estime, per totes les vegades que ningú em va estimar. Em respecte, per totes bé les vegades que ningú em va respectar. M’accepte, per totes les vegades que la gent em va jutjar. M’abrace, per totes les abraçades que em van faltar. Em bese, per tots els besos que no em donaren. Em done suport, per tants moments durs que vaig passar jo a soles. M’alce, per tantes vegades que vaig caure. M’aplaudisc, per tantes vegades que em vaig tornar a alçar. I somric, per tantes vegades

El verd és vida, creixement i esperança 🎨 Colors i emocions: què diu de tu el color que tries? Els colors no són només una qüestió...