🩶 QUAN SEMBLA QUE MAI ARRIBES A TOT

Hi ha dies que comencen abans que clarege.

Un peu fora del llit i ja tens la ment plena de llistes invisibles: esmorzars, motxilles, roba neta, cites, feina, compres, sopar...

I tot passa tan ràpid que, quan arriba la nit, tens la sensació que no has parat ni un segon, però tampoc saps ben bé què has fet.

Aleshores apareix la culpa.

Eixa veueta interna que et diu que hauries d’haver jugat més, que no hauries d’haver perdut la paciència, que potser no estàs fent-ho prou bé.

Una veu que no calla ni quan t’estires al sofà, perquè encara et recorda el que t’ha quedat pendent.

Però la veritat és que no podem arribar a tot, ni falta que fa.

Arribar a tot és un ideal impossible que només ens roba la calma i ens fa sentir insuficients.

Vivim en un temps que premia la productivitat, fins i tot dins de la maternitat, com si cuidar, estimar i estar presents no comptara.

La maternitat no és una cursa d’eficiència, és un camí ple de dies bons i d’altres que simplement “passem com podem”.

I està bé així.

Perquè les teues filles no necessiten una mare perfecta, necessiten una mare real, que riu, que s’equivoca, que demana perdó, que sap aturar-se i respirar.

Una mare que, tot i el cansament, segueix estimant cada dia.

I si un dia no arribes a tot, pensa que ja estàs fent el més important: ser-hi.

Amb les teues llums i ombres, amb tendresa i amb veritat.

I això, encara que sovint no ho veus, és el que més recordaran:

la calidesa de les teues mans, la mirada tranquil·la, la veu que diu “no passa res”.

Amb el temps, els nostres fills faran el que ens hagen vist fer.

Si ens veuen córrer sempre, aprendran a viure amb pressa.

Però si ens veuen parar, respirar i cuidar-nos, entendran que també ells poden fer-ho.

Que estimar-se no és egoisme, sinó una manera de cuidar millor.

Per això, encara que el dia semble curt i el cansament llarg, recorda:

cada vegada que tries cuidar-te, els estàs ensenyant com estimar-se.

Respira.

No cal arribar a tot, només cal estar-hi, també per tu.

“Caminen darrere nostre, però aprenen del nostre pas.” 🌿

🌿A Respira Fusta creiem en eixos breus moments que ens retornen a nosaltres mateixes.

En parar, en respirar, en cuidar-nos sense pressa.

Perquè només des de la calma podem seguir sembrant amor.